Sempre que tenim una reserva que es una primera visita per a una coloració al nostre saló, o sempre que una clienta amb el cabell verge ens demana un servei de coloració, convenim amb ella que ha de passar un mínim de 48 hores abans per tal de poder realitzar-li un senzill test d'al·lèrgia. Aquest test, no només és recomanat per la majoria de fabricants de coloració, tant d'ús professional com domèstic, sinó que hauria de ser una pràctica habitual a tots els salons de perruqueria.
Aquest senzill test consisteix en dipositar una gota de diferents tipus de tint darrera les orelles o als avant-braços i deixar-les tapades durant 24 hores. Generalment, apliquem colors foscos per tal de realitzar el test amb una major càrrega de pigment. Si passades 24 o 48 hores no hi ha hagut cap reacció es pot aplicar la coloració sense cap mena de problema.
Els símptomes de
l'al·lèrgia als tints, en funció del grau de sensibilitat a l'al·lergen, acostumen a ser picors intensos, envermelliment, i/o inflamació de les zones que han estat en contacte amb el producte. En casos més greus, com en qualsevol cas i d'alta sensibilitat a un al·lergen, es poden arribar a patir dificultats respiratòries i anafilaxi.
És important tenir en compte que no és el mateix tenir
sensibilitat que ser al·lèrgic a una substància. La sensibilitat no posa en joc al sistema immunitari del cos com sí que ho fan les al·lèrgies. Si quan et fas la coloració notes una picor lleugera i un moderat envermelliment, el més probable és que tinguis el cuir cabellut deshidratat, irritat, o que pateixis un procés de descamació.
La majoria de reaccions al·lèrgiques als tints del cabell són causades per dues substàncies concretes i els seus derivats, els nostres "s
ospitosos habituals". Una s'utilitza com a pigment negre-blau, i l'altra s'utilitza com a conservant. Aquests elements, a més, es troben en molts d'altres productes d'ús quotidià, per la qual cosa, si detectem una al·lèrgia als tints, haurem d'anar també amb compte a l'hora d'utilitzar moltes altres coses.
L'al·lergen més comú pel què respecta als tints del cabell acostuma a ser una les substància que s'utilitza com a pigment negre-blau: la
p-Fenilendiamina, també coneguda com a PPDA, i els seus derivats. Aquesta substància també s'utilitza als tints per a la roba, betums i materials sintètics o gomes que imiten la pell i en protectors solars. La PPD té el dubtós honor d'haver estat nomenada "Al·lergen de l'Any 2006" per la
American Contact Dermatitis Society. Cal tenir en compte que aquest pigment també es troba en les alçades de coloració elevades, no només en els tints foscos, ja que el pigment s'utilitza per a contrarestar els tons taronges i vermells proporcionats per l'eumelanina i la feomelanina del cabell en el seu estat natural.
A l'hora d'evitar l'ús de tints amb PPD, convé no caure en l'error de substituir-los per henna que no sigui la natural de to vermellós. La "henna negra" que s'utilitza tant com tint per als cabells com per als tatuatges no permanents, no existeix com a tal, sinó que es tracta de henna amb PPD afegit.
L'altre "sospitós habitual" en les reaccions al·lèrgiques als tints del cabell és la
Metilisotiazolinona i els seus derivats. Aquesta element, que va ser nomenat "Al·lergen de l'Any 2013" per la
ACDS, s'utilitza com a conservant en multitud de productes d'higiene personal, com poden ser les tovalloles desmaquilladores o de neteja íntima, el xampús, l'aigua per a planxar, els lubricants sexuals, i, en general, tots aquells productes que siguin solucions líquides susceptibles de contaminació per agents infecciosos com ara fongs i bacteris.
Per la nostra experiència, quan una clienta presenta al·lèrgia als tints, sigui diagnosticada o no, mai ens falla el fet recórrer a la coloració
Elumen, de Goldwell. Aquests tints semi-permanents no presenten en la seva composició cap dels dos sospitosos habituals, amb la qual cosa la seva aplicació és totalment segura per a la nostra clienta.
En qualsevol cas, si notes que els tints del cabell et produeixen reaccions al·lèrgiques, seria molt convenient que acudissis al dermatòleg ja que, tenint en compte quins són els sospitosos habituals, la teva exposició a aquests al·lèrgens anirà molt més enllà que els tints del cabell. Caldrà que t'acostumis a revisar els components de multitud de productes i a investigar els tints utilitzats per a la roba que vesteixes.