El Color del cabell

Des de temps molt remots, s’han utilitzat extractes vegetals o compostos metàl·lics acolorits per tal de tenyir els cabells. Hi ha mòmies que conserven restes de henna als cabells tenyits d’un color rogenc. Encara que avui dia se segueixen utilitzant alguns d’aquests productes, la majoria de tints actuals utilitzen compostos orgànics o organometàl·lics.

El cabell conté dos pigments derivats de la melanina: Per una banda hi ha l’eumelanina que és un pigment marró-negre, responsable també de la coloració de la pell; per l’altra, hi ha la feomelanina, un pigment vermell-marró. La quantitat d’ambdós pigments és la que determina quin és el color del cabell, i la seva absència és la que determina que els cabells siguin blancs.
D'acord amb això, hi ha dues accions possibles a l'hora de modificar el color del cabell. Si el què es desitja és enfosquir-lo, s’apliquen els pigments directament sobre el cabell; mentre que si el què es vol és aclarir-lo, en primer lloc cal realitzar una decoloració.

La decoloració consisteix en aplicar una solució aquosa de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) que degrada els pigments naturals del cabell. Un cop aconseguit això, se substitueixen els pigments per altres de sintètics mitjançant l’aplicació del tint.
De forma paral·lela, la decoloració també s'utilitza per tal d'il·luminar la cabellera. Això s'aconsegueix aplicant el producte decolorant de tal manera que segueixi la línia dels blens del cabell, creant els tan coneguts reflexos o "metxes".
Cal tenir en compte que una decoloració rarament aconsegueix eliminar completament els pigments del cabell sense fer malbé la seva estructura interna, per això és gairebé impossible aconseguir un ros platí partint d'un cabell castany fosc i s'acostumen a assolir tonalitats ataronjades o groguenques que cal matissar aplicant una coloració complementària a la tonalitat resultant.

Pel què respecta a la coloració, els productes de coloració d’avui en dia, ofereixen un gran ventall de colors gràcies a la utilització dels pigments sintètics que esmentàvem. Es distingeixen dos tipus bàsics de productes de coloració en funció del temps que els pigments romanen dins del cabell:

  • La coloració semi-permanent, coneguda com a bany de color, conté pigments les molècules dels quals són massa grans com per poder penetrar fins al còrtex. Això implica que els pigments només es queden adherits a la cutícula externament i van desapareixent a mesura que es renta el cabell.
  • La coloració permanent, també coneguda com a tint, utilitza diferents molècules molt petites que penetren dins de la cutícula del cabell i, un cop al còrtex, reaccionen entre elles creant la coloració. En reaccionar, formen una molècula més gran que queda atrapada de forma permanent dins del cabell. Els tints permanents, normalment, duen hidròxid d’amoni (amoníac) per obrir la cutícula i facilitar la penetració dels pigments fins al còrtex del cabell. Cal tenir en compte que, en alguns casos, encara que el fabricant afirma que els tints no contenen amoníac, sí que el duen en les locions activadores que els acompanyen.

Els tints de darrera generació, que tot just ara comencen a ser utilitzats, es basen en molècules de pigments més petites, en olis essencials i en alcohols de format oliós a temperatura ambient per facilitar la penetració dels pigments. En aquest tipus de tints, l’agent que s’utilitza per facilitar l’obertura de la cutícula acostuma a ser un xampú lleugerament alcalí (veure l'article La Cura del Cabell).

Si vols posar-te en contacte amb nosaltres pots fer-ho a través de la nostra pàgina web o al nostre facebook: